Solcades

Eduard Solà Agudo

2 de desembre de 2020
0 comentaris

L’ombra de les oliveres

L’ombra de les oliveres

em guia la mirada cap a la lluna

i sospito que em vol a soles,

en la meua quotidiana solitud,

per passar acompanyada la tristesa

d’aquesta nit de tardor il•luminada.

I no em reca pas la seua voluntat,

sinó la meua temença en l’oblit

de les meues esperances

mesclades en un confit de somnis

quan l’alba coroni la serralada

i cobreixi de nou els camps

amb una altra llum enamorada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!