Solcades

Eduard Solà

31 de gener de 2020
0 comentaris

Lo rap

Lo món està per desguassar,

però algun dia ens en sortirem

amb moltes ments enginyoses

i una mica més de trellat,

deixant de banda rancúnies

i deixant de banda les flors

d’aquell que escriu per no dir res

i és més babau que un sac de pots.

Això no és un lluç, eh, brother,

que això és un rap, cara de cul.

No busquis en les excuses

la manera d’evadir-te,

que si t’espolses les puces

no seràs ningú per dir-te

‘ei, mano, comença a escriure

i cerca el millor dels ritmes’.

Sí, tinc l’esquena trinxada,

però conservo intacte l’orgull

del qui sembra i després recull

i no espera que passi el tren

per fugir de cap a l’infern

de les ciutats del capital,

que fan mal, sí, com lo queixal.

I no esperis cap medalla

per no adormir-te a la palla,

que aquí no bebem gintònics,

natros preferim l’orxata

de la xufa valenciana.

Sí, aquí, a baix d’un garrofer,

sense saber ben bé què fer.

Dos mil vint, penya, amb bon ritme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!