Jo no sé escriure i no sé de què escriure, però a voltes tinc la necessitat d’escriure
i escric per escriure i no és estrany que escrigue xonades o coses que només jo sé desxifrar. Escric d’una revolada i no acostumo a rellegir-me per corregir-me.
He venut les cabres i demà i passat, que ha de ploure, passaré les hores desinfectant los ferros de les parideres, de les tolves, de les menjadores, dels abeuradors. Acabaré de treure lo fem dels corrals i hi escamparé lleixiu en pols.
‘Hauria d’estar trist mentres escric això’, com va escriure el poeta de Burjassot, però no ho estic. La veritat és que no em fa temor el canvi.
Jo sé que moriré pasturant cabres blanques de Castelló o de Rasquera. Que tornaré a tenir un ramat. I és que he decidit vendre el ramat perquè no em convenia pasturar cabres de llet. I perquè durant un parell d’anys no he sapigut compaginar la cura de les oliveres amb el ramat.
Ara no tinc cabres. Només dues gosses, la Lila i la Lia, que necessiten un ramat. Hauran d’esperar uns mesos, ves.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!