Solcades

La meua presa a la séquia mare. Nell 56: ‘Duatis’. La passarel·la és de fusta. L’aigua fa un llarg recorregut fins arribar a l’hort: des de la Pobla de Benifassà fins a Ulldecona. Fins a la Foia. Tot això ve d’antic. Tot pleat és d’una rusticitat que espatarra. Per això, potser, quan veig l’aigua de la séquia em sento feliç. Fer hort i regar en divendres em dóna moltes satisfaccions, entre elles el fet de collir uns melons i unes hortalisses que fan contenta a ma mare. I jo, si veig a ma mare contenta, ja en tinc prou i massa. Per molts anys que poguem tenir aigua de la séquia i que els gripaus arriben a tot arreu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!