Solcades

Sovint, quan anava menys carregat de feines, els diumenges al dematí m’alçava a primera hora, com cada dia, i carregava unes caixes buides a la furgoneta per a l’horta i la verdura que colliria tot seguit. I de l’hort, al mercat de Godall.

Com que no era molt amant de fer mercats, tenia unes taules de fusta amb uns cavallets igualment de fusta. La balança, cara i, per tant, curosament col·locada dalt d’una torreta de dues o tres caixes, la col·locava a un lateral de la parada, que no tenia cap altre cobert que el cel i el sol que ens dóna llum.

Content i despreocupat, feia sempre net i uns centimets més de propina. I en acabat, cap a casa a dinar.

Qualsevol diumenge d’enguany hi tornaré.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!