Al racó de la bassa del Montsià cau la tarda i arriba la màgia. Això passa a l’hivern, aquells dos dies d’hivern, quan el poble fa olor de soca d’olivera cremada. Tot ve a néixer, aquells dies. L’horitzó, de blau marí, dibuixa el perfil de la serra del Montsià. La quietud de la nit i la calma dels carrers, deserts, esdevenen els al·licients principals per a una passeig nocturn per la serra. L’hivern és l’estació de l’any que dedico a fer vivac.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!