Arriba la nit i els ocells dormen. Sento l’auguri present. Una flama que s’oculta rere el dol que arrossego. Sento la pèrdua de la clau. El misteri de l’amor recorre el viatge d’una llàgrima acaronant el rostre de la fredor. I és ara quan les misèries dels altres em fan adonar una altra volta que és precís i bo que sempre tinguem present que estem ací amb la condició que visquem sota una llibertat vigilada permanent. Tanmateix, l’amor esberla l’arrel de la por i l’angoixa perquè Déu mos vol lliures i malgrat tot paregue atenallat per l’ombra del maligne, és la voluntat de Déu la que sempre s’imposa. La veritat sempre sura, al marge d’aquesta justícia terrenal, nefasta i al servei del capital. La veritat sempre sura i pertany als valents donar-ne testimoni de la seua importància abans del final de cada vida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!