Solcades

Sempre m’ha agradat pensar que els creients, els cristians, de les pors en fem llavors bones. Evidentment, no cal ser creient per compartir això que dic, però l’experiència em diu que els cristians som aquells que hi som i no acostumem a fallar. Deixar els fets en mans de Déu és un gest autèntic i no té res de covard. És just el contrari a l’omissió que poua de la por.

La por no serveix per a res. La por encongeix el cor i anul·la la ment. Ho saben molt bé els qui en treuen un profit. La por encadena la llibertat i les capacitats de l’ésser; és un sentiment nefast, propi d’allò que ateny al mal.

‘L’amor espanta la por i, recíprocament, la por espanta l’amor. I no sols a l’amor la por expulsa; també a la intel·ligència, la bondat, tot pensament de bellesa i veritat, i només queda la desesperació muda; i al final, la por arriba a expulsar de l’home la mateixa humanitat.‘ (Aldous Huxley).

L’amor espanta la por, però.

Diuen que ser cristià no et fa millor persona, ni et dóna posicions de cap tipus respecte el veí que és ateu o agnòstic. És cert, però jo em remeto als creients de pedra picada. Aquells que aprenem dels gestos senzills, que són els que trascendeixen més. Una lletra, una missatge, una encaixada, uns consells, unes paraules a temps. Jo tinc un respecte tant profund per Jesús que amb els anys s’ha arribat a convertir en el meu interlocutor des de la meua senzillesa i modèstia. No hi ha res d’humà que s’escape del seu exemple. Això no té res de fonamentalista perquè precisament l’heterodòxia és la clau que rebla la nostra pràctica.

‘Ho van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei i buscaven com podrien fer-lo morir; però li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seva doctrina.‘ (Marc, 11:18).

Reconec que sóc vulnerable davant de la mala fe de les persones. De les persones, n’espero la bondat i això, per a aquells que et volen, és una temeritat. El món és així.  Tanmateix, la llibertat em fa vèncer la por, car la llibertat és amor. Respectar la llibertat de l’altre és un gest colossal, així com escoltar pacientment les seues certeses. És l’amor i la convicció que aquest sempre venç tots els entrebancs de la vida. I ací podria posar alguns exemples de vivències pròpies. On hi ha amor, hi ha coratge i guany quan el temps de Déu ens ho deixa copsar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!