Solcades

Eduard Solà Agudo

2 de març de 2018
0 comentaris

Les paraules sospitades

Hi ha paraules

que esperen

surant en la pell

dels rostres.

Romanen xisclant

com xisclen los dofins

dels oceans, al migdia,

a plena llum del sol.

Són paraules inèdites,

mai sospitades,

car no existeixen

per natros.

Desapercebudes, potser,

ignorades, potser,

com tot allò que hom,

després d’un gran ensurt,

obvia, no veu, no té,

corprès.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!