Solcades

Totes les feres viuen de nit i viuen de dia. Coneixen les escorces dels arbres i la fullaraca dels camins. Passen els mesos i les estacions i no els fa por res. També coneixen els paranys dels caçadors i les quatre obagues on fer la becaina. En el front hi duen les marques de les seues vivències més tendres. Si us fixeu en els seus ulls hi endevinareu els somriures que van regalar a les seues amants. Viuen de nit i de dia, esperançades. Creuen que tot és calmós i la vida per elles és un viatge que sempre comença i acaba quan els convé. Les feres són éssers que no tenen cor, ni els bull la sang quan se senten amenaçades. Habiten allà on volen i no s’apressen. Neden, caminen, volen i un dia comencen a morir i moren, aproximadament, en l’hora escollida per morir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!