Solcades

Eduard Solà Agudo

27 d'octubre de 2017
0 comentaris

Les abraçades

Fa més de deu anys.
Dècades i dècades.
Segles enrere.

Una sola nit.
Escriure a les escorces.
Conversar amb els ulls.

Silencis cansats.
Diumenges assolellats.
Les passes lentes.

Sabates velles.
Esperances viatjant.
Secrets oblidats?

La ràdio estranya.
Un balcó blanc i ombrívol.
Un tauler d’escacs.

Les converses breus.
Les olors del cel obert.
L’eco dels ocells.

La porcellana.
Un rellotge de corda.
Els vasos d’aigua.

L’aviram discret.
La claror dels migdies.
Només la quietud.

Els petons sentits.
La música discreta.
La fragilitat.

Les incerteses.
Fotos descolorides.
Pauses en suspens.

Res d’això era cert.
Los secrets no s’obliden.
Les abraçades.

Mai van deixar-nos.
Mai van renunciar a viure.
La nostra llavor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!