Avui he tingut un somni que m’ha deixat tolida l’ànima i la raó i ara cerco en el silenci una mica d’escalf per a l’enteniment. Un xic de calma després de du al molí una bona pesada d’olives que a rossegons he carregat esta vespra. Mentrestant, les hores reforcen la idea que ha estat un encert tancar més aviat el ramat i fer via cap a casa. Si el dia és estrany, que passe de llarg sense plantar cap bandera, sense oferir resistència, avant i avant.
Los pastors som solitaris. No és que ho diga la gent, senzillament és un fet, diria, inapel·lable. Passem les hores sense que ningú mos mane i sense que ningú es preocupe per si mos va bé la cosa o mos va d’esquenes. Per això, quan mos parlem entre natros mos preguntem si tot va amb bona marxa, que vol dir si tens alguna preocupació en ment que et neguiteja. Bona marxa, cap preocupació important. Mala marxa, neguits.
Avui dormiré pla. A vore, demà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!