Solcades

A voltes em pregunto si la història realment té una transferència real cap a la societat. No estic convençut que així sigue. Si fos així, el País Valencià no viuria un exili interior tant potent. Per exemple. O la memòria del republicanisme català seria present en la política principatina, ara. Perquè no hi està. Perquè els tripartits van sentenciar models de projectar la memòria que, des del meu punt de vista, han resultat massa opacs.

La nostra història és una brutalitat. Colpidora en tots els casos. Si hom s’hi aproxima objectivament s’esgarrifa. És així, no cal discurtir-ho gaire, malgrat existeixi una bibliografia excel•lent.

La història dels Països Catalans és allò que ens projecta a l’exterior. La història, la voluntat persistent d’emancipació nacional i la llengua. Jo no cal que digue res perquè tothom ho sap, però això no eximeix que la por no estigue present. El trauma permanent. Cal dir-ho? Per què no?

Per què no es parla obertament dels intents de genocidis? Perquè existeix una frontera psicològica ferotge? Jo penso que sí. Aquesta frontera existeix i caldria maldar per posar-hi un remei.

Tanmateix, existim perquè som una nació i perquè els avantpassats s’hi han deixat la pell i l’ànima en la seua defensa al llarg dels segles. L’estat espanyol mai ha concedit res en favor de la seua colonia. Mai ho farà.

Sempre he pensat que amb l’imperi espanyol no hi ha reconciliació possible, ni marge per al pactisme. Som dues nacions a banda. L’única sortida és la concreció de l’estat català dins el marc territorial dels Països Catalans. Aquesta és l’única via justa i fiable de cara a la supervivència de la nostra cultura. La resta, més repressió, malabarismes i exilis de tota mena.

La lluita per l’emancipació mai ha estat ni serà un camí de flors, però sense unitat política de l’independentisme no arribarem mai enlloc. Cal ser-hi i cal exercir la solidaritat i la companyonia sempre. Si alguna cosa he après del llegat del Primer d’octubre és aquesta. Si la cimentació d’aquest pilar no és prou sòlida mai podrem arribar a concretar una declaració d’independència.

Cal superar les diferències partidistes en benefici de la unitat per l’alliberament i en favor dels que lluiten, sempre pacíficament.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!