Los mites es funden al migdia. Quan passen les hores del recompte i les que no han estat nombrades es perden. El mite és ben bé esta pèrdua: vèncer, sobreviure, però tornar sol, sense armadura, sense cavall, amb les ungles ensangonades. No hi ha virtut teologal possible car no hi ha testimonis. Si n’hi hagués no hi hauria mite. Ni mite, ni derrota. Només l’aire que passa com el temps.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!