Solcades

Si arribava la primavera, si potser nevava, si anàvem a dinar al Ballestar, si anàvem a cercar bolets, si enlloc d’anar a la platja preferíem anar a raure a l’embassament, on l’aigua dolça estava més fresqueta, si preníem les bicicletes i ànims, si algú decidia anar a acampar durant el cap de setmana a la Tinença o si ara prenc la furgoneta i decideixo anar a vore com corre l’aigua de la séquia i, potser, em llenço una estona a remullar-me, ara que tot és silent i més bell perquè és solitari.

Manolo, lo de la Junta de l’Aigua, rondina sovint que si l’embassament està mig buit, que si no farà el ple, que si amunt, que si avall, però el cert és que l’aigua ja fa uns anys que corre (des del 2010, concretament) perquè les pluges de les tardors són més generoses que esquerpes.

Però l’aigua corre i es paga a un preu que cal que duguis al dia si no vols morir d’un esglai el dia que, obrint la porteta del despatx de la Junta on habiten la Maria José i el mateix Manolo, el teu ‘bon dia’ sigui correspost amb un gruix tovet de rebuts.

L’aigua va cara, però tots sabem que les processons tornaran amb un santcrist més ample que la séquia mare. No sabem quan, però tots los números estan venuts. No cal tenir carrera per endevinar-ho.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!