A voltes somnio com dormo i veig les gosses al redol del meu llit. A voltes somnio que puc volar. I volo. És tant senzill i emotiu, alçar el vol! A voltes somnio que no voldria despertar i cada idea que se m’acut em trasllada a una realitat aproximada, a voltes vagament angoixant i altres voltes present en verals on em sento molt a gust. A voltes he somniat que vivia en ciutats del passat, que passejava per llogarrets medievals. Una vegada vaig somniar que conversava en un idioma desconegut i coneixia perfectament allò que el meu interlocutor em deia. A voltes he somniat en oliveres. Somniar en les meues oliveres sempre m’inquieta. I després del somni, aquesta altra vida. El somni, una altra existència íntima. Sovint, un refugi. Una manera de seduir l’ànima. Com un retorn o com una anticipació, això tant se val.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!