La vespra del diumenge
ascendeix enlloc de davallar,
explora sense conquerir,
s’endinsa i no es trasllada
del tot dins la fosca de la nit.
En algun moment del silenci
vam percebre esta tarda,
potser en una lectura efímera,
en una migdiada llarga,
en un dibuix mandrós
o una conversa de sobretaula.
Diria que les notes de Satie
van fer-se per a estes hores,
per a este viatge meditat
i alhora sempre imprevisible.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!