Solcades

Aquest paratge és un dels meus refugis. Algunes amigues coneixen que un altre dels meus refugis és la soca d’una gran alzina -o carrasca- del Montsià. Tanmateix, la vall del Madriu, a Encamp (Andorra), és un indret que m’estimo perquè m’aporta la calma que necessito per a un bon recés. La claror del Madriu és tènue, gasosa, evanescent, a l’agost. No és pas rar que fins i tot arribe a nevar. Per ací passen homes i dones que venen a peu de lluny, d’Euskal Herria o indrets més allunyats, amb la intenció d’arribar a vore la mar. Gent amb un esperit aventurer, no cal dir-ho, i jo diria que lliure, també.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!