Solcades

L’Evangeli d’avui és el passatge de les Benaurances. Meditar les Benaurances pot ser, com tots els passatges dels quatre evangelis, una cosa senzilla. Per mi no ho ha estat mai. Per mi, el missatge diàfan de Jesús apel•la a la diversitat de persones amb les que convivim i els perjudicis dels quals ningú se’n lliura.

Al llarg d’un temps he tingut una persona molt present sense que ella se n’adonés. Gairebé no ens hem vist, ni parlat, però a fe de Déu que m’ha encoratjat, m’ha tranquil•litzat, m’ha fet sentir bé en un entorn a voltes hostil. No ha calgut la seua presència. Ella, amb la seua bonesa de cristiana convençuda, amb els seus gestos m’ha donat una lliçó que mai oblidaré. Escric això i m’emociono perquè ella no ho sap i segurament mai llegirà aquesta lletra. És possible que mai ens tornem a veure. Això tant se val. Avui el seu testimoni em retorna amb una força potent.

Acabo d’arribar a Montblanc. Escric des de la terrassa del bar Mallol. Penso en ella. No amb desig, sinó amb els quatre records comptats que m’ha regalat. Hi ha cristians barroers com jo i hi ha cristians que són molts millors que jo. I jo els entregaria tot a canvi de la seua amistat.

L’amistat. D’això tracten les benaurances. Radicalment, l’amistat. I ara poseu mil i un adjectius relacionats en l’amistat. Ves i estima. Som tant diferents que allò que farà possible la nostra amistat serà que ens respectem en les nostres diferències. Així serem benaurats, tindrem la sort aquesta.

Pensar les Benaurances en clau d’amistat és la porta a la veritat.

‘La pau entre diferents és la pau més elevada’, diu la dita jueva. Sovint aquesta frase se’m fa present i seguidament recordo allò que Rubert de Ventós va dir un dia: ‘per poder abraçar-nos hem de ser dos’.

Ves i estima. Deixa la ferida imaginada a qualsevol racó de qualsevol via. Estima’t per estimar millor. No tingues por.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!