Solcades

Una persona sàvia em va comentar un dia que a França hi tenia un amic que sempre estava trist, però que això, per a ell, era una sort. Aquesta persona sàvia em va dir que jo li recordava al seu amic i em va fer una pregunta: aimes-tu être triste ? Jo li vaig respondre que no em considerava una persona especialment trista, que tenia un univers interior molt alegre i entretingut i que sempre acostumo a estar de bon rotllo i m’agrada la gresca i la befa. La persona sàvia, però, es va treure les ulleres i em mirà els ulls detingudament. De seguit, m’acaronà una galta i va dir: il en reste peu comme toi. I això m’alegrà molt, perquè aquella persona era sàvia. Es deia Armando, era fill de republicans catalans a l’exili. El passat abril va aclucar els ulls.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!