I
I de sobte esdevé la màgia: la rosada estiuenca. Havies pensat en ella però no esperaves que es manifestés de nit, a la platja, en aquella hora fosca. Tanmateix, els temps de la nit i del gall s’han manifestat.
II
Els grills de quan era menut i em desvetllaven. Jo acudia als balconets de la banda del barranc per a gaudir del seu concert. Sempre els grills i els gripaus. Escric de nit, és clar, sobre una altra dimensió, una altra vida.
III
D’on arriba aquest vent? No és aire, sinó vent. No és ventijol: és el cerç de la tardor. Les nits estiuenques d’enguany travessen valls.
IV
Demà reviuré la vida del conte del Vestit nou de l’emperador, mil i una voltes llegit a la taula del menjador. La mateixa taula on triava l’arròs amb ma iaia. El poble era un altre, potser el de la rosada que deia. La rosada estiuenca. Arròs sejat per dinar i canícula als terrats. I cerç de matinada. El vent de dalt de passades les festes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!