Erich Fromm va publicar el seu cèlebre assaig La por a la llibertat el 1941, als Estats Units. Si voleu conèixer l’esperit del seu argument podeu recórrer a la Viquipèdia. És una obra interessant de conèixer, com poques se n’escriuen, perquè trascendeix en el pas del temps. Com més va, la perspectiva de la tesi s’enriqueix i aporta noves dimensions al debat.
La llibertat, més enllà del fet creatiu, no existeix. Això ho dic jo pensant en l’obra, que no fa pas tants anys vaig llegir a Vinaròs, a batzegades, esperant que ma filla Aran sortís de l’extraescolar. Avui en parlo perquè amb en Juako, el meu company de pis a Cervera del Maestrat, hem estat discutint sobre el concepte de llibertat en la història, que és el tema central de l’obra de Fromm.
Evidentment, el concepte de llibertat ha canviat al llarg dels temps. No és possible una definició concreta, precisa, de llibertat. El poder i els seus soferts aspirants se n’han servit sempre, no cal dir-ho, però el que interessa -allò que a m’interessa personalment- és repensar el significat des de la perspectiva actual. I allò més bonic és adonar-se de les contradiccions que hom cal que assumeixi en base a allò que pensa. O creu que pensa. O creu que pensa (sic)?
La consciència. En parlava no fa gaire al bloc: ni la bellesa, ni la consciència podran ser resoltes mai filosòficament, ni científicament. Resoltes, em refereixo, si la voluntat és aproximar-se a una comprensió materialista de les mateixes.
Si em calgués resoldre ràpidament sobre la llibertat, no us sorprendrà gens que ho faça a través del nostre imprescindible i estimat Ovidi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!