Solcades

Vaig ser mare d’una colla de xiquets i xiquetes i un dia vaig morir als peus d’una palmera plantada a la vora d’una mar preciosa, eclipsada pel sol i els records al vent de la gent de mar que també van morir. La meua palmera guarda este senzill llegat amb l’alegria i la melanconia dels savis. I, sobretot, amb l’aire introvertit de les tardes dels domenges.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!