Solcades

Vaig escriure sobre la nostàlgia però no recordo on. Però vaig escriure sobre aquest sentiment per criticar-ne el sentit pejoratiu que ens els nostres dies se li atribueix.

Suposo que aquesta mala anomenada és deguda a la seua relació -també etimològica- amb un cert sofriment. Potser amb la tristesa de la melanconia mentre dura una vindicació idealitzada sobre allò que pogué ser perquè hi teníem el dret. O perquè no vam ser capaços de viure tal i com ens hauria agradat. Perquè en certa perspectiva, maleïr l’atzar en favor d’una mentida equival a donar volada a la nostàlgia fins a viure-hi -instalar-nos-hi- còmodament.

Per això no entenc la nostàlgia sense la idealització, sense la imaginació. I què? Fóra possible deslliurar la memòria d’una certa nostàlgia? No m’ho penso.

Desconec en quina mesura la ciència del cervell relaciona la idealització del passat amb l’autoengany com a enginy de la ment per a fer més suportable les hores amargues de la nostra vida. O les hores bones que el pas dels anys ha anat relegant a la categoria de records.

Sigui com vulgui, jo penso que la nostàlgia és una emoció que ens permet ser feliços, fins i tot potser si arribem a acceptar el dolor o l’angoixa d’aquells dies dolents que ens han permès de sobreviure malgrat, potser, l’hostilitat entomada i una derrota que no ho era tant, potser.

La nostàlgia neix de la raó, però ens recorda la necessitat d’escriure un dietari si és que realment volem apropar-nos amb més encert a allò que vam ser i el que creiem que fórem.

A voltes la necessitat d’estimar o de sentir-nos estimats ens du a sentir una nostàlgia. No és el meu cas, si bé és cert que sóc un ésser nostàlgic. Jo sento nostàlgia pels paisatges. I dels paisatges, de les seues olors, les seues gents, el seu silenci, els horitzons, els núvols. Sí: Els núvols, les pluges, els arbres, carrers, camins, un farigolar, un marge, uns bancals.

Sento nostàlgia de les hores feixugues pel treball. Fins i tot per la duresa del treball. I de coses més íntimes que no diré, però que sense elles no sabria sobreviure car no seria jo i este bloc no fóra possible.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!