L’escarabat dormint,
l’escurçó espavilat,
la memòria del niu
que penja de l’arbre,
l’arbre cobert de sol
i el sol tant lluny i ací,
vetllant lo capvespre.
La rella que solca
no és pas mai debades
la malesa que fa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!