Durant un temps vaig ser pastor de cabres i alhora ajudava a un amic veterinari a sagnar i vacunar porcs a les granges del Maestrat. Era entretingut, tot plegat, però aviat vaig descobrir que l’ofici de pastor no feia per a mi perquè hi havia la part insuperable d’haver de portar aquells corderets i aquelles cabretes a l’escorxador. Elles ploraven, traïdes per jo, i jo també plorava. No podia ser. L’aventura va durar poc. El record, a voltes, se’m fa present.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!