I
Ara és possible beure l’aigua del pou i escoltar com entra al cor, després de travessar les vies ocultes de la ment. Així no és possible defallir, a l’alçada d’un cel que no coneix la gravetat. M’importa ben poc l’èxit, mai he volgut vèncer. Tingueu present que em sua la polla sencera la felicitat que us he servit. El país desfullat i la ràbia que edifica dels pobres són la meua pàtria. Mira com no dic res. Escriu amb saliva el meu cognom. Jo sé que l’ombra de Déu s’escola pels finestrals de les presons i els hospitals i això no -això- no us negaré que em fa feliç.
II
A aquest desgraciat que sempre pregunta per mi, per la meua sort, digueu-li que no passe més pena.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!