Avui és 7 d’agost. Un 7 d’agost morí Joan Salva-Papasseit, lo poeta que va parlar de l’amor fins a enaltir-lo a l’alçada de la verdor, de les conviccions, de l’esperit. De l’home fet a si mateix i d’una peça, com les soques de les oliveres, que una nit moren de la gelada i cada any continuen donant lo seu fruit, que és etern. Hi ha poemes que es diuen i poemes que romanen pels marges, amb les lletres de cada vers desplegades com les ametles de dalt de tot de l’arbre. I aleshores arriben los xiquets muntats en bicicletes i s’enfilen dalt de l’ametler i les fan caure a terra i amb una pedra les piquen de dalt del marge estant. I fan un berenar amb un parell de figues i quatre ametles i de seguit corren cap a casa, cap al poble, ells, solitaris, que són el cor del poble, com Joan Salvat-Papasseit, que és una artèria del poble, de cada poble d’este racó de món divers i alegre.
Conten les fonts que el poeta morí als 30 anys, però això no és ben bé així, perquè en morir esdevingué llavor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!