Solcades

No sé si m’estimaves: t’estimava

i això era tot, i això era prou, i els dies

obraven per a mi racons tendríssims.

T’estimava amb les hores i amb el somni,

i et cantava, i passaves, i abril queia,

i et sabia ma carn meravellada.

Sí, t’estimava lentament i sorda.

Com s’estimen les coses marcescibles.

Com s’aprèn l’idioma de l’absència.

Joan Fuster. Escrit per al silenci (1954).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!