Sembla mentida
la primavera,
sembla mentida
la tardor i l’hivern
i el plany de l’estiu
i el seu dol calmós,
silent i discret,
pels anys ja passats
i per les voltes
que vam oblidar
lo desig de ser
sempre més joves,
més desvergonyits,
més allevantats,
més amorosos.
Els anys van passant,
irreprimibles,
com este vespre:
Heus ací un dia
i la seua fi
insubornable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!