Solcades

Eduard Solà Agudo

14 de març de 2023
0 comentaris

I de sobte (I)

I de sobte la claror del sol es colga sobre la immensitat dels oceans i els dofins ho celebren fent acrobàcies entre la mar i el cel.

La vida esclata al Mediterrani i els humans desperten del seu somni. Les ments es retroben i en sortir dels habitatges és possible que la mort i la vida els confonguen per atzar.

Los cossos s’estimen, los àngels devallen sobre les testes i la nit es penja d’un cim.

Totes les bèsties s’enamoren al llarg dels dies, la història esclata sota els cels i l’esperit de Bacus penetra les ànimes de tot allò que viu.

Hi ha vida, hi ha qui plora la mort de l’amic metre l’amic l’espera en la joia del Cel.

Amb els cors oberts, los pobres se senten més rics i afortunats que ahir. Alguna cosa ha esdevingut, però ningú se n’adona.

Ha nascut el dia, el miracle ha migrat d’univers en univers.

Adéu! Adéu! Els pastors baixen de les muntanyes cantant lloances pel bon temps, per a que l’estiu siga benigne quan arriben los dies de recórrer les valls del país, de la Ribagorça i els Pallars.

Adéu! Els ramats de tota la contrada s’ajunten i els pastors es retroben. Porten vi, bona cosa de formatges i rosegons de pa i oli.

L’estiu arriba.

Hi ha vida, com hi ha Déu. Hi ha vida i grunetes que migren quan arriba la primavera i refan los nius als ímbrexs de l’església d’Ulldecona.

I arriba el migdia. Un altre migdia oceànic. Un migdia universal, de pau i amor, de fraternal convivència entre totes les espècies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!