He viscut uns anys
i en vindran d’altres.
Un dia em rendí
i un altre m’alcí.
Cabòries meues,
semblances de nits
vinclades al foc
per fer-ne una clau.
Un dia m’alcí,
un altre em rendí
entre quatre parets.
M’esmicolava,
passava el ribot
per braços i mans
i m’adormia.
Ja no llegia,
ni treballava.
Tret de la pluja,
tret de la lluna,
tot m’ofegava.
Un dia em rendí,
un altre m’alcí,
però era debades.
Res tenia fi.
I un dia em rendí
i volia morir.
Pregava a Jesús,
que sempre salva.
I un dia m’alcí
i ja no somniava.
I un dia em rendí,
però era un miratge.
I un altre dia
ja no m’alçava
i ja no em movia.
Però ho tornaré a dir:
Un dia em rendí,
però era una miratge.
I baixà un estel
per dir-me un secret.
I ho tornaré a dir:
Un dia em rendí,
però era un miratge.
I un dia nevà
i vaig recordar
que aquesta vida
s’ha fet per viure.
Que el mal mai sura,
que la bonesa
és l’alè de vida.
I un dia m’alcí
i no tremolava.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!