Solcades

Eduard Solà

2 de desembre de 2020
0 comentaris

Guaiteu els núvols blancs

Tinc l’ànima del cel rogent

i només l’Esperit em salva:

Déu, Jesús, la seua pau

que em retorna quan reso

i sento que el temps i la joia,

la grandesa del Parenostre,

s’enlairen al bell mig dels oceans

assedegats d’amor i tendresa

i de sobte ja no cal témer res.

Guaiteu els núvols blancs

dels capvespres de la tardor,

escolteu alegres la presència dels pastors,

el dringar de les esquelles

quan el sol completa llur viatge.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!