Solcades

Eduard Solà Agudo

4 de juny de 2023
0 comentaris

Gràcies a Déu per tanta sort

En cada vers que escric m’apropo més i més a la mort, escalo marges a quatre grapes, m’adormo a l’ombra de l’albercoquer i quan em desvetllo m’enfilo a les oliveres i de nit, a dos quarts de tres, l’enyor em du el plor.

Quan clareja i arran de la terra corre l’aire, em consola saber que vius, tens salut i ets feliç. De seguit l’angoixa em posa ales allà on los meus peus s’arrosseguen sobre la junça.

Amb les dents rossego les olives del secall per sentir aproximadament l’olor de la teua pell.

Los pensaments més sincers em neixen del cor, durant lo dia, per la qual cosa puc escriure  amb la lletra més clara que dono gràcies a Déu per tanta sort.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!