Solcades

Abans d’arribar he passat pels Valentins a fer un cafè amb llet. A prendre’l, al bar de l’Àngel. La idea és matinar i anar a esmorzar al poble, a Ulldecona, i de cara a les nou desbrossar la junça d’allà on fa uns mesos vaig plantar mançaneres.

Jo, que com a pagès de secà em dedico a les oliveres, los amics em pregunten per què no vaig plantar oliveres, a la Foia, sinó mançaneres. Idò, tot té una causa i, tractant-se de mi, una causa amarada de romanticisme. De romanticisme estricte, com este bloc, que és un bloc romàntic amb pinzellades discretes de surrealisme. O com vulgueu definir-lo vatros.

Un dels records que tinc de mon iaio és molt vague, però real. I és un record de quan per arribar als Arenals calia creuar la via, rapidet, va!. Lo Dyane s’aparcava a la Tresfor, que és allà on tots los divendres de l’any faig girar l’aigua cap al tall.

Tinc este record, lo de la via. I un altre, lo de mon iaio Antonio collint les mançanes. Durant uns mesos, la casa s’omplia de caixes de mançanes. Unes mansanes grogues, dolces com l’arrop.

Entre els arbres, jo m’hi perdia. I em dedicava a furgar la terra en busca de llombrius i en contemplar l’anar i venir de ma mare, mon pare, mon iaio i ma iaia collint les mansanes que després, quan acudien les veïnes a comprar-ne, ma iaia pesava amb unes romanes de l’any de la picor.

Però allò que ara voldria destacar és l’olor de les mançanes per tota la casa. La casa dels iaios canviava d’olor segons l’època de l’any. Garrofa, oliva i mançanes. L’olor més persistent era la de garrofa, però, entre altres coses perquè era menjar dels animals.

Mon iaio morí molt pronte i la finca de les mançaneres va quedar deserta. Ningú podia fer-se al càrrec de regar. L’oliva va ser l’únic cultiu que la meua família va conservar.

Fins enguany, que a banda de l’horta, l’oliva i la garrofa, també cultivo mançanes en memòria del iaio. La veritat és que no sé si les fotré venudes en algun mercat de pagès o què en farem de tanta mançana per donar i vendre. El cas és que d’aquí dos anys ja en tindrem. I au.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!