Solcades

Eduard Solà Agudo

4 de gener de 2025
0 comentaris

Fronteres i nacions


Els que mos considerem evolucionistes sempre hem tingut clar que el racisme, d’acord en les coordenades del present, és una qüestió que ateny als idiotes. I no ho desmentiré ara, perquè realment ho són, però sí que vull dir que com a nació, si no som capaços d’afrontar també els discursos segregacionistes i victimitzants des dels raonaments històrics, estos ciutadans mos passaran la mà per la cara i acabaran ocupant més espai al Parlament. I al carrer i a les manifestacions.

Paga la pena que fem parlar la història i mullar-se i plantar-los cara ara i abans no siga massa tard.

Jo no sé si estem preparats o no per a l’embat d’Aliança Catalana i les seues retòriques decimonòniques i a l’altra banda de la ciència i la raó històrica. Sospito que no. Ho admeto, sóc un pessimista, en este sentit.

Així i tot, és l’hora de dir que el racisme i l’identitarisme tronat (esta marca feixista-nazi de la postmodernitat) no es juga a una sola banda. No, no mos enganyem, d’esta tribu n’hi ha en menor o major mesura en tots los partits. I els d’Aliança Catalana ho saben molt bé i els seus discursos -aparentment plens de bonisme, seny i raons- calen en les emocions de molts ciutadans que avui voten a qui sigue.

Alerta, manos, que la caterva ultra coneix molt bé la retòrica apresa al cinema i a les capelletes propagandístiques de torn. I penso que Aliança Catalana és una formació que creixerà exponencialment perquè és capaç d’acollir en un sol front la claca identitarista i més conservadora, que és més heterogènia del que mos pensem. No penso que el silenci informatiu evite gaire res al respecte.

A esta gent se’ls hi ha de dir obertament que el dia d’avui i demà si els Països Catalans són una fantàstica Nau de Noè -i tant de bo ho sigue separada d’Espanya- no passa res. Que si no se’n fan a la idea, que llegeixin i aprenguen alguna cosa autèntica i real de la vida i miracle del progrés de les nacions i la lògica canviant de les seues fronteres.

I què passarà, si d’aquí 10 anys hi ha una majoria de tios o ties, més morenetes que rossetes, al Parlament? Absolutament res d’anormal o excepcional o res que haguem de lamentar. El que mos ha de preocupar és que ho facen en la llengua de la nació.

Ocupem-nos ara d’impulsar polítiques ferotges de normalització lingüística i també -és clar que sí- de dotar els Mossos d’Esquadra de més recursos per a combatre la delinqüència i la por a rondar pels barris i els carrers. És clar que sí, però no fiquem al mateix sac el ‘fenòmen de la immigració’ (‘el fenòmen’, com si el segle XXI en tingués l’exclusiva!) i el de la criminalitat.

I treballem per a construïr una majoria social separatista i celebrar un referèndum d’autodeterminació més aviat que tard per separar-nos de l’estat espanyol enlloc de posar xifres a una realitat estructuralment més complexa de la que refereix la senyora Orriols com una gramola i amb un to com si prediqués l’Apocalipsi en una pel•lícula ambientada al segle XIII.

Estic completament convençut que la gent que arriba ara ‘a casa nostra’ s’estimarà els costums i acabarà fent-se tant seua com meua la història en el marc d’una realitat social i política que -feliçment- segur que no serà com l’actual. Però no s’hi val a badar gens perquè els pseudotrumpistes ‘de-casa-nostra’ juguen a guanyar la seua partida.

D’on neix tanta recança per part dels nous identitaristes? De la por a perdre privilegis, principalment, i segurament també de deixar de vore el món des d’un sofisticat imaginari a mig camí entre el folklore i una idealització ètnica del país que no t’hi vulgues trobar, per dir-ho ràpidament.

Estimem. Estimem i no perdem mai esta divisa de vista. Este és lo segon manament al qual mos obliga el meu Déu. I això és tot i no es pot comprar perquè és sagrat i preciós alhora.

I no, jo penso que la gent d’Aliança Catalana no són exactament cap monstre del passat com voldrien pintar alguns dels seus detractors i jo penso sincerament que no en té pas poca, d’intel•ligència, la senyora Orriols. Però el futur que ells pretenen evitar els acabarà passant per sobre per molt sainet alarmista que hi posen. I no cal dir que ho celebro.

Històricament, totes les persones d’este planeta destruït hem estat moltes voltes immigrants fins que hem deixat de ser-ho per esdevenir ciutadans d’una nació. Jo vull que la meua nació, que anomeno Catalunya o Països Catalans, siga responsable i conscient d’esta realitat que no es pot sabotejar de cap manera. Com no se’m pot sabotejar a mi de la meua condició de ser ciutadà català i europeu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!