Solcades

Del papa Francesc no en sé prou. N’he vist alguns documentals, he llegit coses disperses i m’han quedat imatges: les sabates negres sota la sotana blanca, la claror del migdia, aquella manera lenta de caminar. Parlava dels pobres, dels marges, dels que queden fora. Abans de la norma hi ha algú; quan aquest algú ens molesta, potser comença l’Evangeli. I després Roma, la pandèmia, la plaça buida, la pluja i un vell caminant sol. Migdia i pluja: l’escena del qui queda exposat. De Francesc em queda això: unes sabates negres, la claror canviant de la geografia de la pobresa i la intuïció que Déu deu tenir més a veure amb la vorera que amb el balcó.