Solcades

I

Ah, Pucu, la teua alegria m’emociona i em posa ales allà on ara només hi tinc vèrtebres de mamífer. Ara mateix correria cap als bancals d’oliveres si no fos perquè és de nit. Demà! Pucu, demà potser faré cap als bancals d’oliveres. Correré, faré una o dues o tres fotografies de la meua alzina. Em fa feliç passsejar entre les oliveres. Ara sé que ma filla, quan jo falte, i els seus fills i els fills i filles dels seus fills, conservaran aquests arbres tant vells. La memòria de la família i la del nostre poble. Pucu, això serà ben bé així. I malgrat sigue un maldecap, qui sap on estarem quan jo falte i tu faltes? Això tant se val. M’enfonso en les virtuts cardinals que emanen de la lògica. Allò que sospito, però no comprenc encara, serà revelat. Com sempre. Una mà amiga, una veu amorosa i sincera. Avançar cap al mar. Veure l’aigua. Esperar la nit. Què he de contar-te, mano? Esperar la nit amb un somriure ample. He après que el temps no passa: és.

II

He arribat al barri. Plou. He dinat amb els de casa, he jugat amb en Pau i amb les gosses, la Lia i la tia Lila, i ara reprenc esta lletra en un antic Mac de ma mare. Tinc son. A les sis hem quedat a l’FNAC. Serem quatre o cinc. Mirarem llibres, farem el tafaner, el ‘xafa’, com diu en Gabarró. Collons, Pucu, quina sort. Tinc son. Aquesta nit no he dormit gaire; he llegit. No sé si estic feliç de tornar a Itàlia o de retrobar-me amb vatros aquesta tarda. Estic cansat. Els SHARP també dormim, de tant en tant. Forever young, mano.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!