Solcades

Em demanes que creme la casa tot i saber que no ho faré, ans al contrari: de la casa en faré un graner per a dormir-hi després d’haver baixat de la serra. També em demanes que passe pena per tanta xalera, però també saps que això no és possible, ans al contrari: no deixaré de ser el xaman que es deixa vèncer pels efectes de la lluna vella sobre les marees i quan s’acaba la música torna a la seua cova. Oh, vida, no em van criar per a dibuixar aurores, sinó per a reviure-les així que acaba la música. Ara ja no puc canviar rei per ase i va estar bé mentres el món girava al meu entorn, però ara és el temps de cercar una nova llar al cor on poder fer un foc a terra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!