Viure, morir. A la fi, el començament. Això és el començament, tio Vicent. Jo sé que ara mos esguardes somrient, ple d’amor, com natros, plens d’amor per a tu, per tot allò que ets.
Diuen que has mort. Bé, això és una manera de dir que has marxat, que ja no mos vorem durant un ratet, que ara et recordarem. D’acord, això forma part del fet de viure.
La veritat és que allò que mos queda ara és l’amor perquè allò que queda sempre és l’amor. Això no té misteri. I bé, això no és tot, però de moment ho és tot. Quina manera de dir que et trobaré a faltar, tat? Has conegut a ma filla i això per mi és important. També la va conèixer ta tieta, ma iaia Ramona. Deixa que t’estime en esta gran festa que deu ser fer el traspàs al Regne de Déu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!