Aquell somni em tragué de casa. Jo mateix m’hi vaig expulsar. Aquella quietud, aquella cova de desídia i rellotges a deshores van fer estralls aquell matí, després del somni. I allà on vaig anar a petar vaig conèixer un amor. L’amor que em dol dir que em marcarà per sempre, car espero viure unes dècades més, tot siga confessat.
Després, l’ordre per acabar els estudis i el desordre de comprendre que encara estava a temps de tot. La immediatesa.
Finalment, el record.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!