Solcades

M’aprecio molt el mossèn del meu poble, mossèn Emílio, el meu confessor, de Benicarló. Per mi és una persona entranyable, que transmet una serenor molt autèntica, pròpia de la gent sàvia, que coneix bé l’ànima dels pobles i les seues gents.

Amb ell he compartit forces misses, entre elles la del bateig de ma filla Aran. Ell, és clar, presidint la cerimònia, i jo al meu racó de sempre, en una fila força allunyada. Entre setmana no acostumem a ser més de cinc o sis persones, totes dones, excepte jo.

Aquesta observació que us vull comentar per mi té una especial trascendència perquè està plena de sentit, només per aquella petita pausa que fa abans de d’anomenar-la i l’entonació, no perceptible si l’escoltéssiu una sola vegada o dues, però del tot reconeixible si ho féssiu sovint.

’(…) Allibereu-nos, Senyor, de tots els mals; feu que hi hagi pau als nostres dies…’

Mossèn Emílio, quan anomena la paraula pau, aquesta paraula mateixa en aquest context de l’Ordinari de la Missa, és com si la posés en negreta, com si hi posés un accent a la ‘p’. I per mi això és un gest d’una trascendència espiritual colossal.

Per molts anys més anhelant la pau, mossèn. En l’Esperit i al món. Moltes gràcies.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!