Sento este fred que arriba ací a la platja, des d’on ara escric. Quina delicia! I sento, ara mateix, una profunda felicitat que m’arriba del Senyor. Estes nits arriben per a romandre en l’esperit. D’aquí una estona, quan me’n torne a casa, sé que la felicitat passejarà pels carrers antics de la gent que m’estimo, la gent del meu poble. Com podria abandonar-te, jo, Jesús, de les meues pregàries. M’has salvat tantes voltes del Mal, tantes voltes m’has dit a cau d’orella que tu tens un altre temps i unes altres maneres, que ara m’adono que un dia et vas endur la meua por i al seu lloc m’hi posares la pau i la felicitat. Una pau i una saviesa només per a mi. Un regal diví. Una felicitat que esta nit se’m fa present ací, en la claror d’una espléndida lluna bressolada per un mar que du el nom del meu amor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!