Solcades

‘Podem dominar la por amb una de les virtuts més excelses que coneix l’home: el valor. Plató considerava que el valor és com un element de l’ànima que fa de pont entre la raó i el desig. Aristòtil deia que la raó era l’afirmació de la naturalesa essencial de l’home. Tomàs d’Aquino considerava que la raó era la força de l’esperit capaç de vèncer tot allò que amenaçava l’acompliment d’un bé millor.‘

Martin Luther King: La força d’estimar.

I

Llegíem Nietzche al maset de l’Arion. D’això no en fa pas tant. Enceníem el foc, preníem l’Aurora, i d’esta manera tant saludable i idíl·lica rastrejàvem alguns passatges subratllats per l’antic i desconegut propietari del llibre. Rèiem; també mos quedàvem embadalits observant la fogaina. A voltes no enteníem el sentit d’allò que llegíem en veu alta. Érem bons, aleshores: érem capaços d’alimentar-nos de tabac i engrunes de pa i dir Goethe a crits. Van ser uns bons mesos d’aprenentatge i de bon sexe. Van arribar unes fortes pluges i els llibres que no havíem endreçat als prestatges es van ben xopar. També l’Aurora. I Salvat-Papasseit. Tanmateix, vam aprofitar per escriure les lletres que conserves en un calaix de Llavorsí. Passades unes tardors, em farà gràcia de retrobar-les. Aleshores, podríem decidir fer un viatge llarg amb tren i llegir-les. No hi ha res millor que forçar la naturalesa mental de les fonts per copsar-ne renovada la seua essència.

II

T’obsessionava escodrinyar sobre les aparences. Les aparences. He tornat a escriure les aparences per retrobar alguns arguments que sovint m’exposaves. Una de les idees més reeixides és que les aparences ja romanen feliçment fora de la caverna de Plató perquè un dia van descobrir que si ho feien a pèl la cova es feia més gran. Rèiem. Rèiem molt. Per coses així cardàvem com conills. I perquè no feia ni una setmana que mos havíem conegut.

III

‘Sembla lògic i racional desitjar els béns exteriors per a l’ànima i no l’ànima per als béns exteriors. Així, doncs, és una qüestió completament resolta que la felicitat sempre està en proporció de la virtut i de la saviesa, així com de l’obediència a les seues lleis; ens ho demostra el mateix Ser Suprem, quina felicitat rau en si mateix i en la seua pròpia i no en els béns exteriors‘.

Aristòtil. La política.

Sobre les aparences vam resoldre coses molt senzilles. ‘Pensament feble’, en dèiem. Rèiem. No en sabíem més. Però un migdia vas arribar amb una carpeta blava on hi guardaves un tresor que ara jo deso a un dels meus armaris de llibres. ‘La força d’estimar’, de Luther King. A la carpeta hi ha escrit ‘La força d’estimar‘. Són apunts que vas escriure els mesos que vas passar a Gandia, en un piset menut pel qual vas pagar més del podies gastar. És un dels llibres que vas trobar al maset de l’Arion. Un llibre que vaig comprar a la Canuda i que vaig llegir al Romaní l’agost de 2002. Aleshores, jo ja era un catòlic confirmat.

Vas donar-me la carpeta blava i encara no he llegit el seu contingut. Havien passat uns mesos d’introspecció pels dos. Jo necessitava estar sol al maset i vas aprofitar per desaparèixer. De fet, volia dedicar-me exclusivament a llegir i estar amb ma filla Aran. Vaig comprar una Vespa clàssica per anar a cercar queviures i dutxar-me a casa cada dos dies. Vas tornar de sobte i després de follar vaig demanar-te que et quedases amb mi aquella nit. Vam passar uns dies de juliol que mai podré oblidar, dormint sota el brancatge de les oliveres, cuinant i passejant. Gaudint. Xalant, emocionats.

Em vas parlar d’una noia de Gandia per la qual havies sentit una potent pulsió lèsbica com mai abans havies experimentat. També em vas comentar que et feia por trobar una certa normalitat en aquesta vida. La hi trobarem mai, natros, la normalitat? Jo penso que no i no podem combatre contra la nostra ànima envejosa i egòlatra. Pecadora.

Em sento massa desarrelat d’aquesta normalitat com per sentir-me a gust en relació a les masses. Massa covard, potser. Ja saps que les ciutats mos espanten, n’hem parlat sovint. Potser compartim una malaltia mental. La de la llibertat i la mandra.

IV

‘Ans del perill se deu fèr lo cor fort, / emprenent risc, hom ha dels bons paria, / aconseguint honor e senyoria / faent venir los Cèsars en record.‘

Ausiàs March

Mai t’ho he dit, però al maset de l’Arion, quan no hi som, hi viuen les rates. Jo les he vistes. Algunes són gegants. Pareixen toixons. Una nit, quan vaig arribar després de força temps d’estar excavant lluny de casa, em va sorprendre moltíssim vore-les amb els llums de la furgoneta pel brancatge de l’olivera margenada. Quina angúnia. En aquella mateixa hora també vaig vore un gat salvatge a prop de la porta del magatzem. Allò era bestial, molt lluny del nostre imaginari del maset.

Fa uns dies, quan mos vam acomiadar, em vas fer pensar en Sant Jordi. Quin llibre t’abelliria per aquest Sant Jordi? És una mica boig que em pregunte això, sabent que ara vius al maset precisament perquè vols passar un temps tota sola, llegint i escrivint i fen-te palles, segurament. A més, des de quan mos hẻm regalat llibres en la diada de Sant Jordi? Així i tot, quan mos tornem a vore, et duré la poesia d’Ausiàs March. És un llibre que segurament et deixarà indiferent; ideal per amollar un 23 d’abril.

Per cert, això de ‘faent venir los Cèsars en record‘ em fa molta gràcia. És sublim. L’humor d’Ausiàs és molt agut. Hi ha molt de trobador, encara. Quina manera més nostra d’enfotre-se’n del poderet. Magnífic. Ara tot tendeix a les aparences. La cova és gran.

V

És de nit. Gairebé un quart d’una. Vull dormir. Saps què m’alegra, ara? Saber que habites el maset i t’hi sents molt a gust. Que tens menjar i roba i aigua neta. Potser demà t’hi duré la Lia, per a que et faça companyia. Acaba d’entrar a l’habitació. Es passa la nit amunt i avall de la casa, ja ho saps. De cara al migdia s’adorm, și no passeja. És així. Té el seu punt de gràcia. Sempre ha de tenir el ramat controlat. Ara s’ha gitat a terra. Guaita-la.

En Boada m’ha enviat un vídeo enregistrat fa unes hores al Sant Sepulcre. M’ha emocionat. Te l’he enviat. També li he enviat al mossèn i a la Mari Carmen i al Toni i en Cristian i al grup dels companys de feina.

Em sento afortunat, però trist. Estic força trist i voldria estar alegre. Em sento trist perquè a voltes no sé estimar com em caldria. Com em convindria, de fet.

Avui l’Aran ha comprat un feix de llibres a la Fira de Llibre de Vinaròs. Al matí li he donat diners per a llibres i encara ha hagut de recórrer als estalvis. Això m’alimenta la felicitat. Ara ja estic alegre. Orgullosament content. L’Aran és una bona lectora, una jove molt intel·ligent.

Demà n’hi donaré un, de llibre. L’endevines?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!