Vam adonar-nos a la tardor, quan ja arribava l’hivern, que la marrada que havíem descobert calia passejar-la sense moure escàndol. El presagi que vam obviar hauria estat la nostra sort. Però ara ets el meu amor d’estiu, capficada en el desig de remar cap a la meua cambra on crema l’encens que ens tranquil·litza. Et beso el cos i m’entretinc amb el teu sexe fins que t’escorres. Avui dinarem tacos; després anirem a la whiskeria i ens embriagarem aviat amb un sol gintònic. Aquesta és la manera de celebrar que un altre estiu hem viscut enamorats i les nostres ments cerquen excuses per reescriure idees que no casen però que natros sabrem teixir en un instant insospitat. És una sort que hagis trobat el clot on posar la mà per estrènyer delicadament el meu cor. Seràs la dona que em mancarà i una ombra més quan torne a la meua cabana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!