Solcades

Eduard Solà Agudo

27 de febrer de 2026
0 comentaris

Esdevenir, quin rampell

Esdevenir. Aquesta és la paraula que m’agrada. No proclamar, no competir, no esperar, no cercar: esdevenir. Aquesta és l’aspecte vital més elevat que podem aspirar a comprendre. Deu ser senzill. Sense punts, sense paral·leles, sense eixos, sense formes que són incòmodes o que fan nosa perquè no agraden. Perquè no són belles. Esdevenir sense lluites, sense tensió, sense recances, sense resistència. No pretendre, sinó esdevenir. Aquest és l’estat més just i possible. Més elevat, he escrit. El temps esdevé. L’entropia varia i esdevé. El temps. La nit, la claror. Allò que perceps (perquè necessàriament esdevé) no es transforma: esdevé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!