Solcades

En sortir de casa, arabogues. Fredoreta, en acabar de dinar. Una felicitat completa, de cara als Secans.

Fem-ho fàcil, ara. Ara, al capvespre, fem-ho a la manera de Déu. Mos queden poques hores, potser anys, pocs anys per estimar-nos a la nostra manera. T’estimo, Llir. T’estimo desmesuradament, sense nit, sense dia, sempre en un miglia colgat d’un núvol que neix a l’hora de l’aurora per desaparèixer i tornar a néixer involuntàriament.

En fer-se de dia, arabogues. I tu, Llir, sempre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!