Fer els bordissos de les oliveres és una feina feixuga, si no la portes al dia. Avui estic fatigat, cansat. Enguany no tinc un altre remei que posar-m’hi de veres, a fer que el bordís no rebrote amb força, la qual cosa, en els arbres empeltats d’ullastre és una missió àrdua. La calor és un factor determinant, no és cap misteri, però cal afegir el fet que aquesta volta no em conformo en tallar i au, sinó en deixar el tall ben arran de la soca, la qual cosa mereix un esforç que només coneix el pagès. Ma iaia, que sempre tenia raó, sempre em deia que no valia la pena deixar el bordís a mitges, que no n’hi havia prou en deixar la soca a la vista. Amb paciència i seny, les empreses sempre surten endavant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!