S’ha parlat molt sobre com es van produïr (per dir-ho a la manera del Molt Honorable) les piràmides de Quèops, Quefrè i Micerí, però no tant que la seua producció va ser el motor de creixement en el qual es va basar l’economia de l’Imperi Antic Egipci. I quin mortal no ha sentit anomenar més d’un cop les piràmides gairebé 5000 anys després de produir-se? La cosa és seria. Després del Primer Període Intermedi, durant l’Imperi Mitjà, la història va canviar substancialment, però això són figues d’un altre paner. Allò que ara hem de celebrar és que, com molt bé retreia fa uns dies don Rufián a Junts (els nacionalistes, per a que tothom ho entengui) al Congrés de la Metròpoli, el model econòmic havia de fer un gir i aital fita ja ha esdevingut una realitat. La necessitat obliga. Mai tant, colla d’escèptics i soques. D’una altra manera no s’explicaria que la producció de 200000 pisos i forces milers més no suposin un nou paradigma en l’economia tal i com l’hem conegut fins ara, una revolució sense precedents en el món i les societats postindustrials, en el creixement que el Principat experimentarà, bo i respectant els paisatges i integrant tota una xarxa de mitjans i recursos basada en lo nou model productiu que encara no té nom, però que mos salvarà segur de tot llast fins ara associat al capitalisme. Una vegada més en la història de la Humanitat, una empresa com aquesta ens assegurarà un avenç en el benestar i la democratització real, certa i vertadera del progrés. I qui no s’ho cregue (perquè sempre hi ha el típic desconfiat), que s’informe sobre l’Imperi Antic Egipci i repasse les Tesis sobre Feuerbach i done gràcies als centenars de milers de pisos que aviat es produiran allà on pete el vent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!