Solcades
Eduard Solà Agudo
Abans que la lluna es deixés vore pel molló, les cabres giraven cap a la pleta. El silenci mai t’inquietà. Sempre vas desitjar que aquella postal sobrevisqués a mil generacions. Que tot allò que estimaves aleshores mai passés de llarg. Que la qualitat dels teus pensaments trascendís i esdevingués un far per a moribunds que en vida mai havien sentit l’amor d’un iaio pastor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!